dilluns, 16 d’octubre de 2017

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: PALMERES DE PASTA DE FULL

Comencem setmana i ho fem amb una nova recepta. Aquesta vegada amb una recepta dolça ideal per acompanyar el cafè o el te de mitja tarda.
La protagonista en aquesta ocasió serà la pasta de full que com ja sabeu és un bàsic de la meva cuina pel que fa a elaborar dolços fàcils i senzills. Us deixo link a algunes de les receptes que ja us havia ensenyat : trena de xocolata, flor , roses de poma, croissant.

Avui cuinem: PALMERES DE PASTA DE FULL
Preneu nota dels INGREDIENTS :
  • Una massa de pasta de full 
  • Sucre glaç
  • un got d’aigua
  • una cullerada petita de mel
  • xocolata de cobertura

Som-hi comencem la recepta:
En primer lloc estirem la massa de pasta de full i posem una fina capa de sucre glaç a la superfície.
Ara ens toca anar cargolant la massa de l’extrem dret fins a la meitat i després de l’extrem esquerre fins a la meitat. En aquest punt és important que cargolem fent pressió en la massa de full sobre ella mateixa perquè si ho deixem fluix quan posem les palmeres al forn se’ns obriran i perdran la forma.

Un cop ho tinguem cargolat tallem les palmeres més o menys a un dit d’ample.
Ara ens toca pintar-les amb una mica d’aigua mel i posar-les al forn. Pel que fa al forn us poso la temperatura 175º i els 20-25 minuts aproximats però penseu que cada forn és diferent i el primer cop que les feu hi heu d’estar a sobre.
Quan tinguin un to daurat ja les podem treure del forn i les deixem refredar en una reixeta. Un cop fredes ens les podem menjar així o podem recobrir-les amb xocolata. Això ja va a gust del consumidor.
Aquí la teniu. No em digueu que no és una recepta senzilla, ràpida i fàcil ideal per un caprici dolç. I vosaltres sou de menjar alguna pasta amb el te i o el cafè. Per cert disculpeu que no hi hagi fotografia de les palmeres de xocolata però ens les vam cruspir tan ràpid que se’m va oblidar fer-ne foto! jajajaa
Recordeu el dia 30 d’octubre nova recepta. 

dijous, 12 d’octubre de 2017

TOTE BAG DE CACTUS

Dijous a la vista per a molts de vosaltres pont... Per celebrar-ho us porto un nou projecte de costura. En aquesta ocasió es tracta d’un projecte per a una amant dels cactus.
Els cactus aquesta planta meravellosa que aconsegueix sobreviure a planticidis com els que sovint succeïxen a casa meva. Us deixo el link a un post on parlava d’ells.
Doncs bé quan vaig pensar en preparar un detallet ho vaig tenir clar  havia de ser alguna cosa feta a mà i els cactus no podien faltar de cap manera. Després de pensar que podia regalar se’m va acudir cosir una tote bag (bossa de roba) perquè és una cosa que sempre fa servei i que personalment em resulta molt útil i pràctica.

La tria de la tela va ser senzilla ja que tenia claríssim que la protagonista seria una loneta de cactus que vaig comprar al Nunoya i amb la que tinc començada un altre projecte (a mitges). Per combinar-ho vaig escollir una tela d’estrelles per a l’interior i les anses van ser amb cinta de motxilla de color lila a conjunt amb l’estampat de cactus.
Vaig estar dubtant una mica de si fer la bossa amb cul o sense , però al final va guanyar l’opció de «Amb» perquè trobo que fa que la bossa tingui més capacitat.
Per acompanyar la bossa vaig comprar un clauer de cactus i una postal amb cactus també per posar-hi la dedicatòria.
Cosir un regal per algú sempre fa il·lusió però a sobre si la persona que ho rep està més que contenta encara més. Ara només espero que la «disfruti» i la faci servir molt. Li envio un petonet des d’aquí.
Us poso com va quedar. Què us sembla ? no em digueu que no és una combinació super alegre! 



dilluns, 9 d’octubre de 2017

TEORIES SOBRE WC PÚBLICS 1.

Si, sí heu llegit bé el títol del post. Avui us parlaré sobre les teories que jo mateixa reputada no científica de casa meva he elaborat sobre els lavabos públics.
Primer de tot haurem de definir i deixar clar que entenem per un lavabo públic. S'entén com a lavabo públic aquell espai obert a la població dedicat a cobrir les nostres necessitats fisiològiques vitals relacionades amb l’aparell excretor, en què el seu ús és de caire gratuït.
Cal especificar bé la definició perquè no és el mateix que aquells lavabos de franquícies alimentàries en que tots ens hem colat per dur a terme un ús furtiu de les seves instal·lacions de WC. Utilitzant per aquest fi al·legacions de consumicions properes o simplement esmunyint-nos entre la gent tot dissimulant com a un consumidor més de l’establiment entrant i sortint de manera discreta del mateix.
Aclarits aquest punt podem continuar amb les meves teories.
1. PAPER OUT
La majoria de vegades el paper de WC brilla per la seva absència o bé apareix en forma de porta rotlles insofrible en que comences a donar voltes i voltes, amb mitja mà entaforada per extreure un minúscul tros de paper, que sovint resulta ser insuficient! Cal destacar que sovint el paper desaparegut el podem trobar a terra al voltant de vàter o bé a la paperera del costat de les piques utilitzat com improvisat eixugamans.
Aquí podríem parlar de la qualitat del paper suposant que n’hi hagi però això ja donaria per un altre post per si sol.
* Ho sé la foto no fa justícia però és una excepció!
2. PORTES QUE NO TANQUEN
Un clàssic dels WC públics. Portes que no tenen tancament, que el tenen destrossat o que simplement no encaixen en el marc. Aquest tipus de lavabo són perfectes quan vas a una sortida d’amigues al lavabo perquè una sempre acaba fent de suport de porta vital. El problema és quan vas sola i has de fer mil malabars per aguantar la porta amb una mà i dur a terme activitats pròpies d’aquest espai. Segons la distància entre la tassa del vàter i la porta pot convertir-se en una veritable Odissea digna d’una tragèdia de l’edat clàssica.
*per cert l’altre dia comentant amb un amic el contingut del post ja em va deixar clar que per ells aguantar la porta és qüestió d’allargar bé la cama!
3. PAPERERES CAIXA FORTA
Aquelles magnífiques papereres en què llençar quelcom esdevé un exercici d’alta resolució tecnològica. Apreti el botó, giri la maneta, faci rodar la tapa...De veritat , on ha quedat la paperera rodona de tota la vida? Aquella amb un únic orifici gran d’entrada, amb tapa o sense però sense necessitat d’instruccions?


Ja ho veieu els lavabos públics quina aventura! Properament la segona entrega. I vosaltres compartiu alguna d’aquestes teories?

dijous, 5 d’octubre de 2017

40 aniversari fet a mà

Ja torna a ser dijous el primer d’aquest mes d’octubre. Així que l’estrenem amb un nou projecte de costura. En aquesta ocasió es tracta d’un projecte per a celebrar un 40 aniversari .
Fa uns mesos vam preparar una petita celebració per a un 40 aniversari de casats. La idea era fer un regal perquè la parella poguessin gaudir plegats i del que sempre es recordessin. Volíem fer un regal que es recordes durant molt de temps, així que en lloc de regalar una cosa material ens vam decidir per obsequiar els homenatjats amb una experiència.
Ara bé ja sabeu que regalar una val per a fer quelcom resulta una mica fred així que de seguida vaig tenir clar que calia acompanyar-ho amb alguna cosa feta a mà. Després d’uns dies de pensar-hi em vaig decidir per cosir-los un número 40 en volum. Vaig pensar que si havia cosit lletres, perquè no fer-ho amb números?
Primer de tot vaig escollir les teles. Volia unes teles en tons blaus -verds ja que sé que aquest tipus de tonalitat els agrada molt a més volia que fossin teles diferents però a la vegada complementàries.
Un cop escollides les teles vaig utilitzar el meu dibuixant de patrons habitual ( i és que és un artista!) per dibuixar el 4 i el zero.
La resta ja va anar rodat. Cosir, girar, farcir els números per dins i rematar amb puntada amagada.

Per acabar vam posar un fil a cada lletra i d’ell i vam penjar els sobres amb el regal. Us poso com van quedar.

Els destinataris en van quedar encantats i a més a més de gaudir del regal junts ara el número 40 forma part de la decoració de casa i sempre que el miren recorden la sorpresa amb que se’ls va obsequiar.
Què us sembla? Vosaltres sou dels que personalitzeu els regals?



dilluns, 2 d’octubre de 2017

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: POLLASTRE AMB SALSA DE POMA

Comencem setmana i ho fem amb una nova recepta. Aquesta vegada amb una recepta ideal per prendre també amb la carmanyola.
A vegades la gent em pregunta com és que tinc temps d’enredar-me a la cuina però jo sempre contesto que a vegades hi ha coses que semblen molt elaborades però que en realitat les tens enllestides en un moment. Tot és qüestió d’animar-se.
Avui us porto una recepta fàcil , senzilla i ràpida que amb les rutines del dia a dia la puguem fer sense problemes.
Avui cuinem: POLLASTRE AMB SALSA DE POMA
Preneu nota dels INGREDIENTS (Per dues persones):
-Una poma
-1 ceba mitjana
-un gra d’all
-4 filets de pollastre
- aigua
-Un grapat de xampinyons
-Un got petit de vi blanc
-Sal, oli, pebre, espècies al gust i julivert.

Som-hi comencem la recepta:
En primer lloc trossegem la ceba i el gra d’all i ho posem a la paella amb un raig d’oli.
Mentrestant pelem la poma i la tallem a daus. Quan la ceba i l’all comencin a estar daurats afegim els trossos de poma i una mica de canyella en pols. Ho saltegem uns minutets. 
Després afegim el got de vi blanc i ho deixem reduir.
Un cop ho tinguem cuit, retirem el saltejat del foc l’aboquem al pot de la batedora i ho triturem ben fi. Si veiem que ens queda massa espès podem afegir-hi una mica d’aigua calenta progressivament fins a tenir la textura de salsa que busquem.
Ara ens toca preparar el pollastre. Filetegem el pit per fer a la planxa i l’especiem al gust. A mi m’agrada molt posar-hi: sal, pebre, canyella, orenga i un toc d’all en pols.
El posem a coure a la planxa. Quan el pollastre ja ha tancat el color jo afegeixo una mica d’aigua a la planxa de manera que part de la cocció sigui al vapor. Així el pit queda molt tou i gens estirós.
Per acompanyar podeu fer el que vulgueu jo acostumo a acompanyar-ho en verdures en aquesta ocasió uns xampinyons saltejats amb all i julivert.
Quan ho tinguem a punt només toca emplatar-ho com més us agradi o posar-ho a la carmanyola per endur-vos a la feina.
Aquí la teniu una recepta senzilla, ràpida i fàcil ideal per a un dinar o sopar lleuger, sa i deliciós. Vosaltres sou d’acompanyar la carn amb salses?
Recordeu el dia 16 d’octubre nova recepta.



dijous, 28 de setembre de 2017

NÚVOLS PER NADÓ

Ja torna a ser dijous, no sé a vosaltres però a mi la setmana em passa volant! Doncs bé avui us porto un nou projecte de costura. En aquesta ocasió es tracta d’un projecte per donar la benvinguda a un petit ben eixerit. A més em fa molta gràcia ensenyar-vos- el ja que la Ruth que és la qui me’l va encarregar va ser, ja fa un parell d’anys, la primera persona que em va demanar si li podria cosir una cosa (en aquell cas eren dues samarretes personalitzades per la seva neboda us en deixo el link aquí) i ara repetia per a fer un regal al germanet petit. Des d’aquí et vull donar MIL gràcies per confiar en mi!
En aquest cas la Ruth tenia clar que volia un regal per al germanet acabat d’arribar el Martí , però també un per a la germana gran la Júlia. Pel Martí es va decantar per un pack nadó amb bandana, portaxumets i funda per al carnet de salut i per la Júlia va escollir una samarreta reversible.
La tria de la tela va ser senzilla en vam mirar plegades unes quantes i quan vam veure la dels núvols en fons mint va ser amor a primeríssima vista (que us he de dir si el meu logo és un núvol! m’encanten). Aquesta tela vam decidir combinar-la amb una altra tela amb fons mint amb puntets de tons grisos i verd- blavós.

Cosir-ho va ser un plaer perquè em va agradar tant el resultat. Així que animada amb la combinació vaig decidir cosir a més a més un sonall pel Martí i la inicial del seu nom per la Júlia.
Pel que fa al sonall el vaig fer amb forma de núvol i a dins hi vaig posar tres cascavells gegants de seguretat. La lletra de la Júlia anava farcida i duia una cara de cada tela.
Us poso com va quedar. Què us sembla no em digueu que no és una combinació preciosa! A més em consta, perquè ho he vist en varies fotografies, que ho han fet servir molt i que els va encantar el resultat. Jo més que feliç.




dilluns, 25 de setembre de 2017

ELS PORTÀTILS NO NEDEN!

Ja fa uns dies que re-emprenia la nova temporada del bloc i us explicava que em feia il·lusió tornar a veure-us per aquí però també que em feia il·lusió escriure el primer post amb el meu nou ordinador i que en uns dies us explicaria perquè era important per. mi. Doncs bé, avui us en faig cinc cèntims.
Situem-nos una mica. Recordeu la forta tempesta que hi va haver a meitats d’estiu? Bé no sé si a totes les zones va ser igual però aquí va caure molta aigua en poc temps i acompanyada de forts vents. Doncs bé nosaltres (aventurers feliços i despreocupats) vam passar el dia fora... però és clar per no trobar la casa com un forn (una sauna finlandesa al costat de casa nostra a l’estiu és una nevera) vam deixar finestres obertes i persianes amunt... ja sabeu vam pensar« que corri l’aire!»
Sí! la vam encertar de ple. Va córrer l’aire, la pluja i l’aigua cap a dins de casa. Ja us podeu imaginar la cara d’al·lucinats que ens va quedar , quan en arribar a casa vam trobar mig terra mullat, l’habitació inundada, el matalàs mullat i l’ordinador literalment nedant en aigua.
El primer instint va ser intentar salvar al pobre PC. Tovalloles, draps, assecador en van ser els aliats...però com us podeu imaginar sabent que us escric des d’un ordinador nou no va haver res a fer-hi.
Només esperem que fos una mort ràpida i que el pobre no patis molt. Ara us confesso que us ho dic amb calma però si m'haguesssiu vist en aquell moment semblava que m'hagués posseït algun esperit! Vaig passar dels crits, a la ràbia , al plor impotent. Això si, d’aquesta "desgràcia" inesperada hem aprés grans lliçons:
- Mai deixis un ordinador sota d’una finestra oberta (no saps mai que pot entrar)
- Els ordinadors no saben nadar...millor que no és mullin!
- Més ens val patir una mica de calor que no »liar-la parda» a casa.

Ja veieu ara continuarem les aventures des del nou habitant de casa, amb el que encara estic en procés d’entendre-m’hi.