dijous, 17 de maig de 2018

Cuinem... RATATOUILLE A LA MEVA!

Com haureu pogut comprovar a casa ens agrada menjar bé i fer-ho sa. Realment les verdures formen part del nostre dia a dia. Menjar de manera sana a vegades es confon amb fer-ho de manera repetitiva o de menjar sempre igual. Doncs a mi que sóc cul inquiet m’encanta menjar bé però de manera el més variada possible o sigui que sempre faig invents.
Avui us porto una recepta homenatge, que dona nom a una pel·lícula de Disney «RATATOUILLE» i és que la recepta d’avui està inspirada en aquesta recepta francesa encara que la meva és una versió d’aprofitament amb els culs de verdures que sempre queden a la nevera.
Avui cuinem: RATATOUILLE A LA MEVA
Preneu nota dels INGREDIENTS :
-2 carxofes
-1 ceba tendra grossa
-5 xampinyons
-2 tomàquets mitjans madurs
-1 dent d’all
-sal, pebre, orenga, llimona i oli.
Som-hi comencem la recepta:
En primer lloc ens cal preparar totes les verdures. Per fer-ho cal que les tallem a rodanxes intenta que tinguin una doblada semblant (a mi m’agrada no fer-les massa dobles)
 
Un cop les tinguem totes a punt les anem col·locant seguint una sèrie repetitiva de verdures, per exemple la meva ratatouille en aquesta ocasió portava: tomàquet,carxofa, ceba, xampinyons i tornava a començar. La veritat és que podeu jugar amb les verdures que vulgueu, jo sóc pràctica i normalment faig servir la ratatouille per acabar verdures que tinc a la nevera així que poso una mica el que queda! Jajajaj cuina d’aprofitament que se’n diu.
*Abans de posar les verdures al motlle es convenient untar-lo amb una mica d’oli perquè no s’enganxin.
Un cop col·locades les salem i les posem al forn a 180º tapades amb paper albal durant 60 minuts (aproximadament). Durant aquest temps volem que es vagin coent amb el seu propi vapor i quedin ben tendres.
Un cop passat aquest temps traiem el paper albal i deixem les verdures al forn 30 minuts més perquè quedin una mica dauradetes.
Mentrestant preparem una vinagreta amb llimona, oli, all, orenga, sal i pebre. Per acompanyar la ratatouille.
Un cop tinguem les verdures a punt les servim amb la vinagreta a sobre i col·locades com més ens agradi!
Aquí el teniu. No em digueu que no és una recepta senzilla i deliciosa ! Recepta ideal per menjar a casa o a la carmanyola tant per dinar com per sopar. I vosaltres sou dels que mengeu verdures sempre igual o us agrada canviar?
Recordeu la setmana del 28 de maig nova recepta.


dissabte, 12 de maig de 2018

MOTXILLA DE DIABLES!

Bones família, 
Avui us porto un nou projecte de costura. En aquest cas va ser un encàrrec que em van fer per a un petit diable. Es tracta d'una motxilla personalitzada amb el logo de la colla de diables infantils i el nom del propietari de la motxilla.
En  començar a plantejar-me el disseny, el primer que vaig haver de tenir en compte fou el material que havia d'utilitzar, ja que tractant-se d'una motxilla que es duri al correfocs havia d'estar feta amb una roba resistent i dura que evites que en caure alguna guspira s'encengués.  Després d'assessorar-me amb un diable que conec, vaig escollir una loneta de cotó en un to blanc trencat.
A l'hora de decorar la motxilla també em vaig trobar que no podia treballar en qualsevol tela , ni amb qualsevol color, perquè havia de seguir l'estètica i la gamma de colors de la colla de diables a la que pertanyia.

 
Així que vaig optar per decorar-la amb feltre dels tres colors dels diables que pertanyen al baix camp (negre, vermell i verd fort)
Un cop resolts aquests primers dubtes, havia de pensar el disseny. Tenia clar que havia de dur el nom del seu propietari però jo volia fer-hi alguna cosa més. Després de pensar una bona estona i de comentar la jugada amb el meu dibuixant particular vam decidir decorar-la amb la mascota de la colla infantil de diables.
Amb tot a punt  em vaig posar amb la costura, que em va resultar una mica dificultosa perquè les aplicacions amb feltre no són tan còmodes de treballar com les de tela de cotó. Després de barallar-m'hi una bona estona i amb alguna que altra "emprenyada" aquí teniu com va quedar!
Per acabar-la vaig decidir posar les tires de la motxilla en color vermell, seguint la gama de colors, però donant-li així un toc més alegre i personalitzat.
No em digueu que no serà tot un diable ben equipat!



divendres, 4 de maig de 2018

Els MICROOBJECTIUS!


Com us vaig explicar a principis d’any un del meus propòsits d’any nou, de fet penso que el més important de tots , era prendre’m la vida amb la filosofia del Slow life. Aquesta filosofia com tot a la vida té coses que m’agraden i d’altres que no tant, així que jo segueixo la meva teoria d’aprendre de cada filosofia allò que em resulti necessari, pràctic i realment útil. Sempre he pensat que amb una mica d’aquí i una mica d’allà la vida resulta molt més rica i interessant.
Doncs bé en el meu procés d’intentar aplicar alguna de les claus de la Slow Life (si us interessa un dia us en parlo una mica) he decidit practicar el que jo anomeno els “microobjectius”.
Veureu en el dia a dia tots som molt conscients que hi ha molts aspectes  o si més no alguns, que ens agradaria millorar de la nostra vida. Sovint el que fem , almenys parlo per mi, és que ens proposem assolir grans objectius, “megaobjectius”, MACROOBJECTIUS com jo els anomeno. Ens proposem fites molt grans, encara que sovint ,si fóssim una mica realistes... podríem dir del cert que  sabem que són inabastables. Tot i això ens els proposem. Si fins aquí no en tinguéssim prou, com a éssers humans que som, ens compliquem una mica més la vida... no ens en plantegem un sol objectiu sinó que ho fem amb uns quants: 2, 3, 4 o fins i tot llistes de propostes (els més agosarats).
Aquí comença la nostra lluita, amb els nostres MACROOBJECTIUS carregats a l’esquena comencem amb energia i ganes... SOM-HI A PER TOTES! A poc a poc, aquell sac que portàvem a l’esquena ens en adonem que cada vegada pesa més, és més feixuc i a poc a poc ens comença a lliscar esquena avall. Però nosaltres que som tossuts continuem. Aquell sac continua baixant ara ja ens arriba als genolls, però agafem embranzida som uns lluitadors i seguint endavant carregant amb força.
Ara ja ens arriba als peus, ens costa carregar tots aquells MACROOBJECTIUS, així que a poc a poc n’ anem perdent pel camí. Estem cansats, els dies a vegades no donen per tant, ens falten hores, ens falten ganes, ens falten energies i sovint ens sobra estrés (moltes vegades autoimposat). Arribats a aquest punt només podem fer dues coses o abandonem el sac amb els “superobjectius” o el continuem arrossegant això si sense fer-li massa cas!
Doncs bé, en aquest punt jo vaig decidir parar, respirar , pensar i prendre’m  les coses amb més calma. Què n’he tret? Us preguntareu! Doncs en el meu cas la decisió que ara no em plantejo MACROOBJECTIUS sinó que a casa treballem amb “microobjectius”.
MICROOBJECTIUS, jo els defineixo com a petites coses, a vegades ínfimes i insignificants, que a poc a poc vaig interioritzant i aplicant al dia a dia, fins que un dia te n’adones que allò ja funciona de manera totalment autònoma i inconscient. Perquè si, a poc a poc, assolint petits “microobjectius” aconseguirem assolir-ne un de MACRO. I sincerament, perquè carregar un sac amb tot el que implica si puc dur una bosseta lleugera en una mà?

I vosaltres què? SOU DE MACROOBJECTIUS o us animeu a passar-vos als MICROOBJECTIUS?

divendres, 20 d’abril de 2018

LLETRES PER LA BERTA!


Avui us porto un nou projecte de costura, bé nou, nou com a projecte que no he fet mai no! Diguem-ne que és un projecte reincident el que passa és que jo considero que encara que cusis una mateixa cosa varies vegades, mai queda igual.  Cada vegada que agafem fil i agulla té una personalitat diferent, una tonalitat, una vida... que el fa completament únic i especial.  Aquesta se’ns dubte és la clau de tot allò que un fa a mà i que a més es fa pensant en un destinatari concret.
Costura 100 % personalitzable, el que més m’agrada!
Doncs bé el projecte d’avui són unes lletres amb el nom per penjar a l’habitació. En aquest cas van ser unes lletres per la Berta a la que tinc el plaer de veure i viure d’aprop  i que per tan sempre és més especial.
Per a confeccionar-les juntament amb la mare vam escollir unes teles de colors vius seguint la gama del taronja, combinades amb una cinta rústica de color terrós amb un toc molt natural. Val a dir que entre les teles no podien faltar les càmeres de fer fotos ja que tenen una vinculació molt especial amb ella. 

 Aquí teniu com van quedar!
Ara si així són precioses, posades a l’habitació de la Berta no em poden agradar més!


dilluns, 9 d’abril de 2018

CUINEM...TATAKI DE SALMÓ


Una de les coses que més m’agrada quan vaig de restaurant o menjo un plat nou és intentar endevinar com està fet i quins ingredients porta. Això si, sempre que el plat m’agradi! Jajaja és com una mena de curiositat. Doncs bé el tataki és un plat que sempre m’ha agradat, així que després de provar-ne uns quants vaig decidir fer-ne la meva pròpia versió.
Avui cuinem: TATAKI DE SALMÓ
Preneu nota dels INGREDIENTS :
-1 llom de salmó per persona
-suc de 1/2 llimona
-4 o 5 cullerades de salsa de soja
-un polsim de pebre
- Un grapat de llavors de sèsam blanc i negre
Som-hi comencem la recepta:
En primer lloc preparem el salmó. Val a dir que quan fem el tataki el salmó només el marquem per tant no és cuit del tot, així que jo sempre el compro fresc i el congelo mínim 72 h tot i que pot ser molt més no hi ha problema. Així que en primer lloc cal descongelar el peix (millor si ho deixem fer sol).
 

Ara en toca treure-li la pell i posar-lo a marinar en la barreja que fem del suc de llimona, la soja i el pebre. Mínim ha de marinar 1/2 hora perquè absorbeixi bé els aromes i gustos.
Un cop el tinguem marinat l’arrebossem amb les llavors de sèsam i el posem a la planxa (ha d’estar prèviament escalfada a temperatura alta)


Penseu que no pretenem coure el peix sinó marcar-lo i sallar-lo per tots els costats.
Un cop ho tinguem a punt ho posem sobre una fusta i el tallem a làmines de 1 dit de gruix. Per acompanyar-lo podem posar wasabi i/o salsa de soja, encara que a mi sol també m’agrada.
Aquí el teniu. No em digueu que no és una recepta senzilla, ràpida i fàcil ! Recepta ideal per menjar peix sense complicar-nos massa la vida i de manera diferent. Ja us aviso que si ho proveu no podreu parar. I a vosaltres us agrada el tataki?
Recordeu en quinze dies nova recepta.


dijous, 5 d’abril de 2018

PACK ANIVERSARI MOLT SALVATGE!

Ja tornem a ser per aquí, després d'uns dies de descans del món virtual (aprofitant la setmana santa i unes setmanetes abans) ens tornem a posar en marxa! I és que com us vaig dir un dels meus propòsits d'aquest any era prendre'm la vida amb més calma allò que es diu slowlife. Així que quan veig que no puc arribar a tot arreu, simplement m'aturo, respiro, agafo aire i quan veig que puc torno a començar.
Així que res, avui us porto un nou projecte de costura. En aquest cas és un projecte per a celebrar el primer aniversari d'en Biel a qui ja vaig tenir l'honor de donar la benvinguda amb el seu naixement (link aquí).
Una primera festa d'aniversari és un moment molt especial, ja que malgrat que cada any en fem un de més, el primer té un encant especial.
En aquest cas el pack aniversari va estar format per una samarreta i una corona a conjunt. Els pares del Biel tenien molt clar que la temàtica de la festa havia de ser la selva i els seus animals. Així que en primer lloc vaig haver de buscar una tela que es centres en aquesta temàtica, però que a la vegada fos dolça i divertida. Malgrat que no va ser fàcil, al final en vam trobar una (ja que la mare del Biel també buscava) que ens va agradar.
Pel que fa a la corona en aquest cas no la vaig fer amb tela de pissarra per poder escriure el número, sinó que la vaig fer amb la mateixa tela de la corona combinada amb una rodona de feltre negre.
Per decorar la corona vaig optar per posar un biaix blanc i "madronyos" del mateix color. Tenia clar que no volia recarregar-ho amb molts colors perquè havia de combinar amb la samarreta i els pantalons que havia de dur el Biel.


Pel que fa a la samarreta, amb la Núria (la mare del Biel) vam quedar que hi posaríem un número 1 amb una corona, tot i que em va deixar que fes una mica el que jo creies millor.
Samarreta en mà vaig plantejar el número 1 i la corona, però  la veritat és que no m'acabava de fer el pes sobretot perquè la samarreta tenia una butxaca d'un to marró que no m'acabava de lligar. Després d'una bona estona pensant com fer-ho vaig decidir que la millor opició era treure la butxaca de la discordia.
Un cop treta l'inspiració em va venir al cap, sort que el meu dibuixant no em va dir que no!! jajaja el tinc ben marejat pobre. Què millor per al protagonista de la festa que a la seva samarreta aparegués el rei de la selva : EL LLEÓ. 


Així que al final la samarreta va acabar amb un número 1 i un lleó amb una corona d'aniversari igual que el petit Biel.
Què us sembla com ha quedat? Us agrada la idea de lligar la samarreta i la corona a conjunt? 

dimarts, 6 de març de 2018

PACK NADÓ ALS AIRES


Comencem setmana, bé dimarts, i ho fem amb un nou projecte de costura. En aquesta ocasió és un pack per donar la benvinguda a a una petita! Quan pensem en un pack de nouvingut la veritat es que s’hi poden posar moltes coses a dins, per mi el requisit és que a més de tenir un toc dolç i especial amb les teles, i el fet de ser personalitzats també cal que siguin coses pràctiques que serveixin als pares.
En aquest cas es tracta d’un pack combinant una preciosa tela amb globus aerostàtic pilotats per conillets i una tela llisa d’un vermell intens. Tot plegat suau però a la vegada alegre.


Dins el pack hi vaig posar una bandana, un xumet, un porta documents i una manteta de textures.
A mi no em pot agradar més com va quedar. La tela estampada va ser amor a primera vista i combinada amb vermell i/o blanc una bona decisió. 


Us deixo com va quedar.
Què us sembla a vosaltres ? Quin és el vostre imprescindible en un pack nadó?