dimecres, 10 de juny del 2015

COMENTAR O NO COMENTAR ALS BLOCS ?

Avui us vaig a parlar d’aquelles coses que fan il·lusió a tota blocaire. Ara potser he pecat de ser massa generalista, parlarem d’aquelles coses que al meu jo blocaire li fan il·lusió i molta: REBRE COMENTARIS.
Sí, sí! Se’ns dubte veure que un post rep un comentari és un moment increïble. Si us sóc sincera sempre he estat de llegir blocs i diferents webs. Tot i que no sempre han estat els mateixos (no per cap motiu, sinó perquè ens fem grans i simplement els nostres gustos canvien, s’adapten, es modifiquen…) però sempre em va costar molt deixar comentaris.
No sé ben bé perquè: potser per por, potser vergonya, potser no saber massa que dir… podria trobar mil motius per justificar no haver deixat mai la petjada, l’evidència del meu pas per aquells blocs. Però ara tampoc és el cas.

Quan vaig iniciar la meva aventura blocaire, ja fa uns quants anys, parlem de l’octubre del 2007 (els meus principis amb el meu antic bloc ple de teranyines pobret). Rebia comentaris, és clar, érem al boom de l’època blocaire, quan gairebé tothom tenia un bloc. Sovint comentaris dels amics i coneguts, que al fer la visita sempre mostraven aquelles paraules d’ànims que a vegades tots necessitem.

Com tot a la vida hi va haver un moment, que me’n vaig adonar que aquell bloc ja no tenia sentit, que malgrat intentar revifar-lo ja havia arribat al seu final. Després d’uns anys allunyada del bloc, vaig decidir tornar a arrencar. Aquesta vegada volia arrencar amb nous propòsits i energies renovades.
I us he de donar les gràcies perquè cada dia que passa creix la meva il·lusió d’escriure un post, de rumiar-lo, de revisar-lo, de publicar-lo o no (no tots surten a la llum…alguns moren pel camí), de buscar-li o de crear una imatge que s’adeqüi a allò que les paraules narren… i un cop publicat… 
Arriba el moment màgic, aquell moment del primer comentari, de la reflexió, dels ànims.

Moment en què ets conscient que allò que publiques ho llegeix algú més que tu mateix. Moment en què es teixeix un vincle fantàstic entre el lector i el blocaire. Moment en què allò que escrius saps que cobra vida.
Doncs aquí el meu al·legat: Comenteu sense por, sempre que us vingui de gust en blocs i webs perquè amb cadascun dels vostres comentaris , n’estic segura que regalareu uns instants de felicitat als seus autors.

Jo se’ns dubte, ja no tinc por, ni vergonya…m’agrada comentar els blocs que llegeixo i pensar que així els ajudo a fer gran i viva la seva petita finestra al món! Com deia Miquel Martí i Pol:

16 comentaris:

  1. Estic d'acord amb tu, el moment de rebre un comentari és com una petita festa :)) En el meu cas, sempre m'ha agradat deixar comentaris i fins i tot em sap greu no deixar-ne jeje Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei benvinguda a la meva petita festa d'avui! gràcies pel comentari...jo ara també disfruto molt deixant comentaris...suposo que en certa manera he vençut la vergonya que tenia!
      Gràcies
      Un petonet

      Elimina
  2. m'ha agradat molt el post!! a mi tambe m'encanta rebre comentaris, sents que el que escrius interessa a algu jeje

    jo amb aixo dels comentaris m'emporto moltes desil·lusions per aixo, a vegades comentes un bloc i la persona que l'escriu no es molesta a contestar-te, o ho fa en el seu blog i no passa pel teu... en fi.

    un peto!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si exactament és aquella sensació que no escrius al buit jajaja. Això que dius dels comentaris és una cosa que sempre passa...però que hi farem, nosaltres només podem actuar per nosaltres mateixes... Només podem fer el que creguem que hem de fer... a partir d'aquí, benvingut el que vulgui entrar a fer una visita i deixar petjada del seu pas pel bloc!
      Una abraçada

      Elimina
  3. Ho confesem. De vegades anem tan atabalades que ens descuidem d'agrair els comentaris, però intentem compensar-ho compartint a les xarxes. Moltes gràcies per els que hagim contestat!!! Petons!!! :D :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei que això ens passa tots!!! moltíssimes gràcies per la visita! per mi tota petita aportació és d'agraïr i molt...tot el fa feliç! un petonet noies i molt agraida perquè compartiu en altres xarxes!

      Elimina
  4. Tens molta raó. Rebre els comentaris dóna vida al bloc, li dóna sentit, i fins i tot pot donar noves idees o aprenentatges. Tothom té coses per aportar...

    És el primer cop que aterro per aquí. Acabo de descobrir el teu bloc gràcies al post que han compartit Les Antònies ;)

    Vaig a fer un tomb per aquí :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la visita Joana! i evidentment pel comentari! Espero que t'agradi el bloc i de tant en tant em facis una visita...per donar-li vida com bé dius!
      Un petonet

      Elimina
  5. Hola Mabel! M'encanta el teu post ja que plasma exactament el que penso...
    Abans deixava pocs comentaris sigui per vergonya o per mandra inclús! però ara intento fer tres comentaris al dia així m'obligo a mirar els posts que tinc pendents al bloglovin i també pel que dius, que a totes ens fa contentes saber que el què fem arriba a algú més que a nosaltres... un petonàs!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei doncs quina il·lusió haver plasmat el que penses...és bonic fer i rebre comentaris! una abraçada

      Elimina
  6. Totalment d'acord! :) Al final és maco perquè converses amb altres bloggers, i sí, fa molta il·lusió rebre comentaris!!! És una mena de reconeixement al teu blog, realment et fa sentir que el teu blog EXISTEIX!! Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. hi tant tots els comentaris fan il·lusió perquè vol dir que aquella persona ha dedicat una estoneta a llegir el que tu dius...i una estona més a deixar l'emprempta al seu pas pel bloc.Una abraçada

      Elimina
  7. Aishhh se m'havia passat aquet post!, tens rao, per a la gent que escribim o tenim un bloc ens fa super feliços que ens comentin, ja que aixi ens ajuden a tenir forces per continuar i veure que allo que estem fent agrada!. Un petonas maquisima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí a mi m'encanta que em comentin i cada comentari em fa una il·lusió terrible perquè vol dir que allò que escric arriba a algú i que ha dedicat un temps en llegir-ho! A part que coneixes gent molt interessant! una abraçada

      Elimina
  8. Tens tota la raó del món mundial!!!!
    Abans sempre deixava comentaris i m'he tornat una mica deixada... Quina vergonya!!!! 😅
    Moltes gràcies per passar pel meu bloc i sempre ser tant encantadora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res Júlia, el visito molt a gust el teu bloc. A vegades no tenim temps sempre de comentar!Ens passa a tots! gràcies per la visita i pel comentari una abraçada

      Elimina

Moltes gràcies per passar pel bloc i per deixar un comentari! FINS AVIAT